www.infofilosofia.info
www.xtec.es/asarsane
www.glossari de termes
www.filoantropologia.webcindario.com/articles
domingo, 10 de octubre de 2010
DECLARACIÓN DE PARÍS EN FAVOR DE LA FILOSOFÍA
ANEXO II
DECLARACIÓN DE PARÍS EN FAVOR DE LA FILOSOFÍA3
Nosotros, los participantes en las Jornadas internacionales de estudio sobre "Filosofía y democracia en el mundo" organizadas por la UNESCO en París los días 15 y 16 de febrero de 1995,
Señalamos que los problemas de que la filosofía se ocupa son los problemas universales de la vida y la existencia humanas;
Creemos que la reflexión filosófica puede y debe contribuir a la comprensión y la orientación del quehacer humano;
Consideramos que la práctica de la filosofía, que no excluye ninguna idea del libre debate y se esfuerza por establecer definiciones exactas de los conceptos utilizados a fin de comprobar la validez de los propios razonamientos y efectuar un examen riguroso de los ajenos, permite a todas las personas aprender a pensar con independencia;
Hacemos hincapié en que la enseñanza de la filosofía estimula la apertura mental, la responsabilidad civil, el entendimiento y la tolerancia entre las personas y los grupos;
Insistimos en que la educación filosófica, al inducir a la independencia de criterio, la reflexión y la resistencia a las diversas formas de propaganda, prepara a todas las personas a asumir sus responsabilidades ante las grandes cuestiones del mundo contemporáneo, especialmente en el plano ético;
Confirmamos que el fomento del debate filosófico en la educación y la vida cultural constituye una aportación primordial a la formación de los ciudadanos al poner en ejercicio su capacidad de juicio, que es fundamental en toda democracia.
Así pues, comprometiéndonos a hacer todo lo que podamos en nuestras instituciones y en nuestros países respectivos para lograr estos objetivos, declaramos lo siguiente:
Todo individuo debe tener derecho a dedicarse al libre estudio de la filosofía bajo cualquier forma y en cualquier lugar del mundo;
La enseñanza de la filosofía debe mantenerse o ampliarse donde ya existe, implantarse donde aún no existe y ser nombrada explícitamente con la palabra "filosofía";
La enseñanza de la filosofía debería ser impartida por profesores cualificados e instruidos específicamente a tal efecto y no estar supeditada a consideración económica, técnica, religiosa, política o ideológica alguna;
Aun manteniendo su autonomía, la enseñanza de la filosofía debería vincularse en la medida de lo posible a la formación académica o profesional en todos los campos;
3Roger-Pol Droit, Filosofía y democracia en el mundo: una encuesta de la UNESCO, Ediciones UNESCO, 1995, pág. 15 y 16.
A fin de impartir educación filosófica a adultos se fomentará la distribución de libros accesibles por la lengua en que estén editados y por su precio de venta a un amplio público lector, la producción de programas de radio y televisión y de cintas audio y vídeo, el uso con fines educativos de todo tipo de tecnología audiovisual e informativa, el fomento de múltiples situaciones en las que se celebren libremente debates y todo tipo de iniciativas encaminadas a proporcionar al mayor número de personas posible conocimientos básicos sobre cuestiones y métodos filosóficos.
Las instituciones de investigación y enseñanza deberían perseguir y respaldar el conocimiento de los planteamientos filosóficos de las distintas culturas, la comparación de lo que cada una puede aportar y el análisis de lo que las acerca y lo que las separa;
La filosofía, en tanto que libre actividad de indagación, no puede establecer juicios definitivos y fomenta el respeto de las convicciones individuales, pero, en ningún caso, a riesgo de negar su propia naturaleza, deberá aceptar doctrinas que denieguen la libertad ajena, afrenten la dignidad humana o siembren la barbarie.
Firmaron esta declaración los profesores:
Rubén G. Apressian (Academia de Ciencias de Moscú, Instituto de Filosofía, Federación de Rusia), Tanella Boni-Koné (Universidad de Abidján, Cote d'Ivoire), Tzotcho Boyadjiev (Universidad de San Clemente Ohrid, Sofía, Bulgaria), In-Suk Cha (Secretario General de la Comisión Nacional para la UNESCO de la República de Corea, Seúl, República de Corea), Marilena Chaui (Universidad de Sao Paulo, Brasil), Dónala Davidson (Universidad de Berkeley, EE.UU.), Souleymane Bachir Diagne (Universidad de Dakar, Senegal), Francois Dossou (Universidad Nacional de Benin, Cotona, Benin), Michael Dummett (Oxford, Reino Unido), Arfan Fuga (Universidad de Tirana, Albania), Humberto Giannini (Universidad de Santiago de Chile, Chile), Paulin J.Hountondji (Universidad Nacional de Benin, Cotona, Benin), loanna Kuguradi (Secretaría General de la Federación Internacional de Sociedades de Filosofía, Ankara, Turquía), Dominique Lecourt (Universidad de París VII, París, Francia), Nelly Motroshilova (Universidad de Moscú, Federación de Rusia), Satchidananda Murty (Vicepresidente de la Federación Internacional de Sociedades de Filosofía, India), Ulrich Johannes Schneider (Universidad de Leipzig, Alemania), Peter Serracino Inglott (Rector de la Universidad de Malta), Mohammed Allal Sinaceur (ex Director de la División de Filosofía de la UNESCO, Rabat, Marruecos), RichardShusterman (Universidad Temple, Filadelfia, EE.UU.), Fathi Triki (Decano de la Facultad de Literatura y Ciencias Sociales de Sfax, Túnez) y Susana Villavicencio (Universidad de Buenos Aires, Argentina).
http://www.scribd.com/doc/686572/Estrategia-Intersectorial-sobre-la-Filosofia-de-la-UNESCO
DECLARACIÓN DE PARÍS EN FAVOR DE LA FILOSOFÍA3
Nosotros, los participantes en las Jornadas internacionales de estudio sobre "Filosofía y democracia en el mundo" organizadas por la UNESCO en París los días 15 y 16 de febrero de 1995,
Señalamos que los problemas de que la filosofía se ocupa son los problemas universales de la vida y la existencia humanas;
Creemos que la reflexión filosófica puede y debe contribuir a la comprensión y la orientación del quehacer humano;
Consideramos que la práctica de la filosofía, que no excluye ninguna idea del libre debate y se esfuerza por establecer definiciones exactas de los conceptos utilizados a fin de comprobar la validez de los propios razonamientos y efectuar un examen riguroso de los ajenos, permite a todas las personas aprender a pensar con independencia;
Hacemos hincapié en que la enseñanza de la filosofía estimula la apertura mental, la responsabilidad civil, el entendimiento y la tolerancia entre las personas y los grupos;
Insistimos en que la educación filosófica, al inducir a la independencia de criterio, la reflexión y la resistencia a las diversas formas de propaganda, prepara a todas las personas a asumir sus responsabilidades ante las grandes cuestiones del mundo contemporáneo, especialmente en el plano ético;
Confirmamos que el fomento del debate filosófico en la educación y la vida cultural constituye una aportación primordial a la formación de los ciudadanos al poner en ejercicio su capacidad de juicio, que es fundamental en toda democracia.
Así pues, comprometiéndonos a hacer todo lo que podamos en nuestras instituciones y en nuestros países respectivos para lograr estos objetivos, declaramos lo siguiente:
Todo individuo debe tener derecho a dedicarse al libre estudio de la filosofía bajo cualquier forma y en cualquier lugar del mundo;
La enseñanza de la filosofía debe mantenerse o ampliarse donde ya existe, implantarse donde aún no existe y ser nombrada explícitamente con la palabra "filosofía";
La enseñanza de la filosofía debería ser impartida por profesores cualificados e instruidos específicamente a tal efecto y no estar supeditada a consideración económica, técnica, religiosa, política o ideológica alguna;
Aun manteniendo su autonomía, la enseñanza de la filosofía debería vincularse en la medida de lo posible a la formación académica o profesional en todos los campos;
3Roger-Pol Droit, Filosofía y democracia en el mundo: una encuesta de la UNESCO, Ediciones UNESCO, 1995, pág. 15 y 16.
A fin de impartir educación filosófica a adultos se fomentará la distribución de libros accesibles por la lengua en que estén editados y por su precio de venta a un amplio público lector, la producción de programas de radio y televisión y de cintas audio y vídeo, el uso con fines educativos de todo tipo de tecnología audiovisual e informativa, el fomento de múltiples situaciones en las que se celebren libremente debates y todo tipo de iniciativas encaminadas a proporcionar al mayor número de personas posible conocimientos básicos sobre cuestiones y métodos filosóficos.
Las instituciones de investigación y enseñanza deberían perseguir y respaldar el conocimiento de los planteamientos filosóficos de las distintas culturas, la comparación de lo que cada una puede aportar y el análisis de lo que las acerca y lo que las separa;
La filosofía, en tanto que libre actividad de indagación, no puede establecer juicios definitivos y fomenta el respeto de las convicciones individuales, pero, en ningún caso, a riesgo de negar su propia naturaleza, deberá aceptar doctrinas que denieguen la libertad ajena, afrenten la dignidad humana o siembren la barbarie.
Firmaron esta declaración los profesores:
Rubén G. Apressian (Academia de Ciencias de Moscú, Instituto de Filosofía, Federación de Rusia), Tanella Boni-Koné (Universidad de Abidján, Cote d'Ivoire), Tzotcho Boyadjiev (Universidad de San Clemente Ohrid, Sofía, Bulgaria), In-Suk Cha (Secretario General de la Comisión Nacional para la UNESCO de la República de Corea, Seúl, República de Corea), Marilena Chaui (Universidad de Sao Paulo, Brasil), Dónala Davidson (Universidad de Berkeley, EE.UU.), Souleymane Bachir Diagne (Universidad de Dakar, Senegal), Francois Dossou (Universidad Nacional de Benin, Cotona, Benin), Michael Dummett (Oxford, Reino Unido), Arfan Fuga (Universidad de Tirana, Albania), Humberto Giannini (Universidad de Santiago de Chile, Chile), Paulin J.Hountondji (Universidad Nacional de Benin, Cotona, Benin), loanna Kuguradi (Secretaría General de la Federación Internacional de Sociedades de Filosofía, Ankara, Turquía), Dominique Lecourt (Universidad de París VII, París, Francia), Nelly Motroshilova (Universidad de Moscú, Federación de Rusia), Satchidananda Murty (Vicepresidente de la Federación Internacional de Sociedades de Filosofía, India), Ulrich Johannes Schneider (Universidad de Leipzig, Alemania), Peter Serracino Inglott (Rector de la Universidad de Malta), Mohammed Allal Sinaceur (ex Director de la División de Filosofía de la UNESCO, Rabat, Marruecos), RichardShusterman (Universidad Temple, Filadelfia, EE.UU.), Fathi Triki (Decano de la Facultad de Literatura y Ciencias Sociales de Sfax, Túnez) y Susana Villavicencio (Universidad de Buenos Aires, Argentina).
http://www.scribd.com/doc/686572/Estrategia-Intersectorial-sobre-la-Filosofia-de-la-UNESCO
Plató. Carta VII
«Quan jo era jove, passí per la mateixa experiència de molts altres; pensí dedicar-me a la política tan prompte com fóra amo dels meus actes; i vet aquí les vicissituds dels assumptes públics de la meua pàtria a què vaig haver-hi d'assistir. El règim polític que imperava aleshores era objecte de general censura i es produí una revolució al capdavant de la qual s'instal·laren com a cabdills cinquanta-un homes: deu en el Pireu i onze en la capital, mentre que trenta s'instauraren amb plens poders al capdavant del govern en general. Alguns d'aquests eren coneguts meus i en conseqüència requeriren de seguida la meua col.col·laboració, perquè entenien que es tractava d'activitats que m'interessaven. La meua reacció no és d'estranyar, donada la meua joventut; jo pensí que governarien la ciutat apartant-la d'un règim de vida injust i duent-la a un ordre millor, de tal manera que els vaig dedicar una atenció apassionada, per veure si ho aconseguien. I vaig veure que en poc de temps l'anterior règim ens semblò bo, fins i tot com una edat d'or. Entre els abusos que cometeren enviaren un amic meu, l'ancià Sòcrates, de qui jo no tindria inconvenient a afirmar que fou el més just dels homes del seu temps, a capturar un ciutadà per a conduir-lo per la torça a ser executat; ordre donada amb la finalitat que Sòcrates quedara de bon grat o per torça, implicat en llurs crims; per cert que ell no obeí, i s'arriscà a patir tota classe de càstigs abans de fer-se còmplice de les seues iniquitats. Veient, afirme, totes aquestes coses i unes altres de semblants, totes de gran gravetat, ple d'indignació, m'inhibí de les bestieses d'aquell període.
No gaire temps després, caigué la tirania dels Trenta i tot el sistema polític imperant. De nou, encara que ara de manera impetuosa, m'arrossegà el desig d'ocupar-me dels assumptes públics de la ciutat. Ocorrien, sense dubte, també sota aquell govern, per tractar-se d'un període turbulent, moltes coses que podrien ser objecte de desaprovació; i res no té d'estrany que, enmig d'una revolució, unes certes persones es venjaren excessivament d'alguns adversaris. No obstant això, els repatriats d'aleshores, es comportaren d'una manera molt moderada. Però dona també la casualitat que alguns dels que estaven en el poder portaren als tribunals el meu amic Sòcrates, a qui acabe de referir-me, sota l'acusació més iniqua i que menys se li l'avenia. En efecte, uns l'acusaren d'impietat i uns altres condemnaren i executaren l'home que un dia no consentí a ser còmplice de l'il-lícit arrest d'un partidari dels proscrits d'aleshores, quan aquells patien les adversitats del desterrament. Com més atentament observava jo coses com aquestes i observava també els homes que exercien els poders públics, així com les lleis i els costums, al mateix temps que per la meua edat anava adquirint maduresa, més difícil encara considerava administrar els assumptes públics amb rectitud; no em semblava, en efecte, que fóra possible fer-ho sense comptar amb amics i col-laboradors dignes de confiança; encontrar a qui ho fóra no era fàcil, perquè ja la ciutat no es regia pels costums i pràctiques dels nostres avantpassats, i adquirir amics i col-laboradors dignes de confiança amb facilitat era impossible; per una altra banda, tant la lletra com l'esperit de les lleis s'anava corrompent i llur nombre creixia amb extraordinària rapidesa. D'aquesta manera, jo, que al principi estava ple d'entusiasme per dedicar-me a la política, en tornar l'atenció a la vida pública i veure-la arrossegada en totes direccions per tota classe de corrents, acabí per veure'm malalt de vertigen, i si bé no prescindí de reflexionar sobre la manera de poder introduir-hi una millora, si deixí, tanmateix, d'esperar successives oportunitats d'intervenir activament. I vaig acabar per adquirir el convenciment, respecte a tots els Estats actuals, que estan mal governats sense excepció; en efecte, allò referent a la seua legislació no té remei sense una extraordinària reforma, acompanyada a més de sort per a implantar-la. I em vaig veure obligat a reconèixer, tot lloant la vertadera filosofia, que d'aquesta depén obtenir una visió perfecta i total del que és just, tant en el terreny polític com en el privat, i que no acabaran els mals del genere humà fins que els que son rectament i vertadera filòsofs ocupen els càrrecs públics, o bé els qui exerceixen el poder en els Estats arriben, per especial favor diví, a ser filòsofs en l'autèntic sentit de la paraula» (PLATÓ, "Carta VII").
No gaire temps després, caigué la tirania dels Trenta i tot el sistema polític imperant. De nou, encara que ara de manera impetuosa, m'arrossegà el desig d'ocupar-me dels assumptes públics de la ciutat. Ocorrien, sense dubte, també sota aquell govern, per tractar-se d'un període turbulent, moltes coses que podrien ser objecte de desaprovació; i res no té d'estrany que, enmig d'una revolució, unes certes persones es venjaren excessivament d'alguns adversaris. No obstant això, els repatriats d'aleshores, es comportaren d'una manera molt moderada. Però dona també la casualitat que alguns dels que estaven en el poder portaren als tribunals el meu amic Sòcrates, a qui acabe de referir-me, sota l'acusació més iniqua i que menys se li l'avenia. En efecte, uns l'acusaren d'impietat i uns altres condemnaren i executaren l'home que un dia no consentí a ser còmplice de l'il-lícit arrest d'un partidari dels proscrits d'aleshores, quan aquells patien les adversitats del desterrament. Com més atentament observava jo coses com aquestes i observava també els homes que exercien els poders públics, així com les lleis i els costums, al mateix temps que per la meua edat anava adquirint maduresa, més difícil encara considerava administrar els assumptes públics amb rectitud; no em semblava, en efecte, que fóra possible fer-ho sense comptar amb amics i col-laboradors dignes de confiança; encontrar a qui ho fóra no era fàcil, perquè ja la ciutat no es regia pels costums i pràctiques dels nostres avantpassats, i adquirir amics i col-laboradors dignes de confiança amb facilitat era impossible; per una altra banda, tant la lletra com l'esperit de les lleis s'anava corrompent i llur nombre creixia amb extraordinària rapidesa. D'aquesta manera, jo, que al principi estava ple d'entusiasme per dedicar-me a la política, en tornar l'atenció a la vida pública i veure-la arrossegada en totes direccions per tota classe de corrents, acabí per veure'm malalt de vertigen, i si bé no prescindí de reflexionar sobre la manera de poder introduir-hi una millora, si deixí, tanmateix, d'esperar successives oportunitats d'intervenir activament. I vaig acabar per adquirir el convenciment, respecte a tots els Estats actuals, que estan mal governats sense excepció; en efecte, allò referent a la seua legislació no té remei sense una extraordinària reforma, acompanyada a més de sort per a implantar-la. I em vaig veure obligat a reconèixer, tot lloant la vertadera filosofia, que d'aquesta depén obtenir una visió perfecta i total del que és just, tant en el terreny polític com en el privat, i que no acabaran els mals del genere humà fins que els que son rectament i vertadera filòsofs ocupen els càrrecs públics, o bé els qui exerceixen el poder en els Estats arriben, per especial favor diví, a ser filòsofs en l'autèntic sentit de la paraula» (PLATÓ, "Carta VII").
Suscribirse a:
Entradas (Atom)